La caixeta d’esqueles
En els llocs més insospitats pots trobar informació important per poder afegir dades al teu arbre genealògic.
Aquesta va ser una troballa dins d’una caixeta d’esqueles, un recordatori d’aniversari d’unes noces sacerdotals van ser l’inici del descobriment d’una història desconeguda pels seus familiars.
El recordatori era de Fermí Martorell Vies, ningú en sabia res tot i coincidir un cognom amb el de la família. Així doncs, la primera feina era col·locar-lo a l’arbre.
Al ser capellà la feina es complicava ja que, en aquests casos, a priori, es descarten matrimoni i descendència. Vaig decidir provar posar el seu nom a google, un recurs molt poc efectiu però que mai s’ha de descartar perquè a vegades et dona sorpreses i aquesta vegada la sorpresa va ser descobrir que ens trobàvem davant de la història d’un capellà beatificat l’any 2013 a Tarragona.
Fou conduit al vaixell presó, "Río Segre", la nit del 27 de juliol de 1936 on hi va romandre fins el matí del 25 d’agost quan el varen fer pujar a un camió amb altres persones empresonades i els varen portar fins a Vila-rodona on cap a les 10 del matí els varen fer baixar i els varen matar a trets.
Encuriosida per la història vaig anar a visitar el cementiri de Vila-rodona, on entrant a l’esquerra hi ha una tomba a terra amb una gran làpida amb els noms de tots el que van morir en aquell moment.
Vaig estar una estona davant la tomba, pensant en la incertesa que deurien passar les seves famílies durant l’empresonament i fins a que es van poder identificar els cadàvers, alguns es van haver d’enterrar sense saber-ne la identitat, aixecant-se una acta amb les descripcions dels difunts per a poder-los identificar més endavant.
Mentre era allà davant de la tomba es va acostar una senyora d’edat avançada es va posar al meu costat davant de la tomba i la vaig sentir remugar “pobre gent”, no vaig poder estar-me de preguntar si en sabia res, va resultar que la seva germana gran ho va presenciar tot, i que va quedar molt impactada per la brutalitat de l’escena, la quantitat de sang i la seva curta edat.
Realment va ser una sort que coincidíssim just allà i un privilegi poder tenir una petita conversa amb algú que coneixia la història gairebé de primera mà.
Us ha agradat la història? Doncs si us feu subscriptors, per 2€ al mes podreu llegir-ne més !!!
Aquesta va ser una troballa dins d’una caixeta d’esqueles, un recordatori d’aniversari d’unes noces sacerdotals van ser l’inici del descobriment d’una història desconeguda pels seus familiars.
El recordatori era de Fermí Martorell Vies, ningú en sabia res tot i coincidir un cognom amb el de la família. Així doncs, la primera feina era col·locar-lo a l’arbre.
Al ser capellà la feina es complicava ja que, en aquests casos, a priori, es descarten matrimoni i descendència. Vaig decidir provar posar el seu nom a google, un recurs molt poc efectiu però que mai s’ha de descartar perquè a vegades et dona sorpreses i aquesta vegada la sorpresa va ser descobrir que ens trobàvem davant de la història d’un capellà beatificat l’any 2013 a Tarragona.
Fou conduit al vaixell presó, "Río Segre", la nit del 27 de juliol de 1936 on hi va romandre fins el matí del 25 d’agost quan el varen fer pujar a un camió amb altres persones empresonades i els varen portar fins a Vila-rodona on cap a les 10 del matí els varen fer baixar i els varen matar a trets.
Encuriosida per la història vaig anar a visitar el cementiri de Vila-rodona, on entrant a l’esquerra hi ha una tomba a terra amb una gran làpida amb els noms de tots el que van morir en aquell moment.
Vaig estar una estona davant la tomba, pensant en la incertesa que deurien passar les seves famílies durant l’empresonament i fins a que es van poder identificar els cadàvers, alguns es van haver d’enterrar sense saber-ne la identitat, aixecant-se una acta amb les descripcions dels difunts per a poder-los identificar més endavant.
Mentre era allà davant de la tomba es va acostar una senyora d’edat avançada es va posar al meu costat davant de la tomba i la vaig sentir remugar “pobre gent”, no vaig poder estar-me de preguntar si en sabia res, va resultar que la seva germana gran ho va presenciar tot, i que va quedar molt impactada per la brutalitat de l’escena, la quantitat de sang i la seva curta edat.
Realment va ser una sort que coincidíssim just allà i un privilegi poder tenir una petita conversa amb algú que coneixia la història gairebé de primera mà.
Us ha agradat la història? Doncs si us feu subscriptors, per 2€ al mes podreu llegir-ne més !!!